Enterro a Tana Toraja

Acabo de llegir un ritual d'un poble d'Indonèsia que m'ha cridat moltíssim l'atenció ja que és evident que en aquest món hi han moltes cultures i totes diferents, però una no s'arriba a imaginar fins a quin punt pot haver-hi tanta diferència entre elles.
Aquest ritual és dels funerals d'un poble anomenat Tana Toraja. Us en faig cinc cèntims!
El tipus de funeral depèn de la classe de la persona difunta i el paga la família, aquestes estalvien durant molts anys per poder-los pagar i fins i tot algunes els han de finançar.
L'enterro té dues parts. Primer es realitza de manera íntima. El cadàver és netejat per dins i per fora i li injecten formol. L'emboliquen amb venes i fins que no es celebri l'enterro públic (poden passar dies, mesos i anys) el cos del mort es queda a casa amb la família considerat com una persona malalta i ocupant la part sud de la casa.
L’altra part hi ha el funeral públic. Els funerals públics es solen celebrar durant els mesos de Juny i Setembre. Els familiars del difunt i els amics regalen al difunt porcs o búfals, que aquests després són sacrificats. Els regalen vius lligats a una canya. Cada animal és pesat per saber què val i així asseguren un equilibri el dia que hagin d'anar a un enterro de la persona que l'hi ha regalat l'animal. Els búfals albins són els més cars i representen una classe social més alta. La sang que treguin amb la matança d'aquests és la que ajudarà al difunt a viatjar cap el més enllà, i la carn servirà per alimentar als convidats de l'enterro durant els dies que duri aquest, que solen ser més o menys un 5.
Quan el difunt és un nadó fan un forat en un tronc d’un arbre i l’enterren dins omplin el forat amb fulles per evitar que vinguin depredadors. Així creuen que l’esperit del nadó creix junt a l’arbre.